1. Riscos de custòdia
A diferència d’actius financers tradicionals, els cripto-actius tenen unes particularitats fonamentals que fan que la custòdia sigui una variable important a tenir en compte.
Molt resumidament, un cripto-actiu és tot aquell actiu digital que “viu” i que es transmet a través d’una xarxa blockchain o d’alguna tecnologia distribuïda similar. En essència, una xarxa blockchain és un mecanisme de comptabilitat que ens permet transmetre balanços d’un actiu digital, de forma descentralitzada i sense un intermediari central. L’exemple més famós i l’inicial, per exemple, és el Bitcoin (BTC): la blockchain de Bitcoin és un sistema descentralitzat que permet calcular i comptabilitzar, sobre un total màxim de 21 milions de BTC, quines direccions o wallets tenen X quantitat de BTC, i que permet calcular els canvis en els balanços produïts durant el temps a mesura que els usuaris de les wallets decideixen enviar o rebre BTC a altres wallets.
NOTA: Tècnicament una wallet ens permet tenir associades moltes direccions de BTC diferents, però per simplificar el concepte entendrem que Wallet = Direcció
Per tant doncs, la custòdia dels cripto-actius sempre serà a través de wallets, que podran ser wallets pròpies i anònimes per a cada persona (un es pot generar tantes wallets com vulgui), o wallets que pertanyen i custodien els brokers de cripto-actius, com per exemple Binance.com.
Un dels punts forts i al mateix temps febles de les xarxes blockchain, és que les transaccions són inalterables per sempre un cop executades. Si hi ha una equivocació en la direcció d’enviament, o si algú accedeix a la teva wallet i s’envia els fons a una altra, hauràs perdut els cripto-actius per sempre. Aquest risc, per exemple, no existeix en el sistema financer tradicional, ja que sempre hi ha la possibilitat de “tornar enrere” les transaccions en cas que hi hagi equivocacions en l’enviament o robatoris.
Degut a aquest risc, serà de vital importància mantenir un fort control sobre la custòdia dels nostres cripto-actius.
Principalment, tenim 2 maneres de custodiar-los:
Custòdia pròpia (wallets externes, wallets físiques)
La primera manera és crear-nos una o vàries direccions úniques amb qualsevol proveïdor de wallets. Cada blockchain té els seus proveïdors principals. Per exemple, en el cas de la xarxa Ethereum i tots els tokens que hi viuen dins, el proveïdor més utilitzat és Metamask amb la seva extensió de Chrome. El procés de creació de wallet i de direccions és molt senzill, i l’únic que s’ha de tenir en compte és de guardar la clau privada de cada direcció, ja que serà l’única manera de recuperar el compte en cas de pèrdua.
Pel que fa a les wallets físiques, són fonamentalment iguals que les wallets externes creades per proveïdors com Metamask, però a més, hi afegeixen una doble capa de seguretat en forma de dispositiu físic per accedir a la wallet. Els proveïdors de wallets físiques més importants són https://trezor.io/ i https://www.ledger.com/es .
Cedir la custòdia a tercers (brokers, aplicacions de cripto, etc)
L’altra opció és custodiar els nostres cripto-actius en empreses com els propis brokers de cripto-actius i altres aplicacions. La part positiva d’aquest mètode és que els brokers més importants normalment tenen mecanismes de seguretat anti-robatori molt més sofisticats que els que pugui tenir un mateix amb la seva pròpia wallet, i moltes vegades aquests brokers també tenen contractades fortes assegurances en cas de robatori de fons.
La part negativa d’aquest mètode, és que tot i les mesures de seguretat sempre existirà el risc de que hackers vulnerin la seguretat d’aquestes institucions, i que els clients perdin part o la totalitat dels fons en cas que el broker no tingui assegurances.
D’altra banda, també existeix el risc de mala praxis per part dels brokers, que poden utilitzar (il·legalment) els fons dels clients per a altres activitats si així ho decideixen. L’últim cas d’aquest tipus va ser el famós col·lapse del broker Ftx.com, on els directius van utilitzar bona part dels dipòsits dels clients per a fer inversions arriscades, i després Ftx.com no va tenir liquiditat suficient com per a pagar els balanços de tots els clients quan sol·licitaven retirar els seus fons del broker.
Recomanacions de custòdia
La recomanació genèrica per a mitigar els riscos de custòdia al màxim possible és diversificar els cripto-actius en 2-4 llocs diferents (si la quantitat invertida així ho justifica, si és una quantitat baixa potser no cal prendre tantes mesures). Aquests llocs poden una combinació de diversos brokers i wallets pròpies externes o físiques.
Pel que fa a les wallets externes i físiques, com ja s’ha comentat, és de vital importància guardar en un lloc segur la clau privada que va associada a cada adreça blockchain. En cas de perdre l’accés a la wallet, la clau privada serà la única manera de recuperar l’accés, i si hi ha fons a la direcció, de recuperar els fons. D’igual manera, qualsevol que tingui accés a aquesta clau privada serà capaç d’accedir als fons, per tant és molt important que estigui guardada en un lloc segur.
Pel que fa a la custòdia dels actius en brokers i similars, és important seguir un protocol de seguretat bàsic:
- Confiar en brokers sòlids, més o menys regulats i com a norma general els més grans. Els brokers més forts en aquest aspecte són Binance.com , Coinbase.com, Kraken.com, Bitstamp.com .
- Diversificació dels fons entre 2-3 brokers.
- Protocol de seguretat “anti-corralito” dels brokers. Aquest protocol consisteix en què a la mínima que hi hagi rumors justificats de que un broker pot estar en problemes (notícies verídiques de hacks, moviment de grans fluxos de crypto fora del broker, rumors provinents de membres reputables del sector), s’hauran de retirar immediatament els fons cap a altres exchanges que estiguin sense problemes i altres wallets externes.
Un cop el broker hagi solventat els rumors o problema amb garanties, es pot considerar tornar a dipositar els fons al broker en qüestió. Per a establir aquest protocol, serà necessari estar mínimament atent a les notícies dels mercats o als propis anuncis de Kash.cat (1 cop semana etc). En cas que no es vulgui o no es pugui destinar aquesta atenció mínima, el més recomanable és custodiar la majoria o tots els cripto-actius en wallets externes.
2. Riscos de mercat
Una altra gran diferència amb els actius financers tradicionals, és que els cripto-actius tenen un valor intrínsec o fonamental molt difícil de calcular, alguns diuen que impossible. Tot i que cada cop més cripto-actius tenen implementades mesures econòmiques (tokenomics) per a relacionar directament l’ús del cripto-actiu o la seva xarxa blockchain amb el seu valor fonamental, la majoria de cripto-actius segueixen essent a dia d’avui actius amb valor intrínsec o fonamental 0, essent Bitcoin (BTC) l’exemple més clar.
El valor intrínsec de Bitcoin és 0 o molt proper a 0, i el seu valor de mercat no és més que el valor subjectiu que un conjunt d’individus i capitals li donin en un moment determinat. Avui dia, aquest valor que se li dona és d’aproximadament 800.000 milions de $. Si per exemple algun dia, per els motius que fossin, aquesta confiança dels inversors s’esfumés completament, el valor del Bitcoin seria exactament de 0, de la mateixa manera que han existit milers de cripto-actius que en perdre la confiança dels inversors van passar de valer X un dia a valer 0 en el present.
En aquest sentit, el sector dels cripto-actius podria ser considerat el mercat especulatiu més pur de tota la història, molt similar al mercat bursàtil de les empreses tecnològiques durant el naixement d’internet. Aquelles empreses pràcticament no tenien actius tangibles, i gairebé tota la seva valoració venia d’unes expectatives de beneficis futurs molt incertes.
En el cas dels cripto-actius ens trobem davant d’una especulació encara més extrema i pura, ja que no només no existeixen els actius tangibles en un balanç, sinó que tampoc existeixen expectatives de beneficis futurs en la majoria d’actius, i el que és més important, NO és un factor rellevant per a la majoria d’inversors, ja que des de l’inici entenen que es tracta d’un mercat especulatiu pur, on l’única variable que realment importa és la capacitat d’un actiu de generar confiança, atreure nous inversors i usuaris de la xarxa i retenir-ne d’antics.
3. Riscos de regulació
Per acabar, el gran taló d’Aquil·les del sector és la regulació. Des dels seus orígens el sector ha estat mal vist per les autoritats, tan per el que representen (sistema monetari fora del control de governs), com per el seu ús inicial, que es basava principalment en les transaccions per a compravendes de productes, substàncies i serveis il·legals.
Durant els anys i amb l’increment de la popularitat, la tònica dels països envers el sector ha estat variada, canviant i molt desigual. Tenim per exemple el cas de la Xina, on des de l’any 2021 està oficialment prohibit transaccionar, comprar, vendre o fer cap activitat relacionada amb els cripto-actius.
L’altre cas gros el trobem als USA, on si bé no s’ha prohibit el sector, s’han posat grans traves legals als brokers que vulguin operar als USA i tenir els seus clients minoristes. Un exemple molt clar el tenim al broker Binance.com, on després de vàries batalles legals, finalment va ser expulsat definitivament del mercat d’Estats Units, i oficialment, la plataforma no pot tenir a cap client del país.
En el cas d’Europa, per sort, de moment la llei ha estat més laxa. La Unió Europea ha creat vàries regulacions sobretot referents a les mesures de anti-blanqueig de capitals i finançament il·lícit, que els brokers que vulguin operar a la UE han de complir exhaustivament.
La tendència a occident fins ara ha estat la de dificultar l’accés directe dels petits inversors als cripto-actius, però al mateix temps, de facilitar-los l’accés a través d’intermediaris financers tradicionals (la última aprovació de l’ETF de Bitcoin en el mercat dels USA n’és un exemple).
Aquesta dicotomia ens indica, d’una banda, que els cripto-actius principals segurament estiguin “salvats” de les mesures de regulació durant els propers 10-20 anys, però que és possible que els cripto-actius més petits, que no entrin dins la categoria marcada com a important, pateixin les conseqüències de la limitació de l’accés directe dels petits inversors.
De totes maneres, avui en dia el sector té recursos tecnològics suficients per a evitar gairebé totes les regulacions, ja que les xarxes blockchain d’avui dia no només permeten l’enviament de fons d’una direcció a l’altra, sinó que a més, permeten l’execució de programes complexes descentralitzats i intercanvis de cripto-actius per altres dins la mateixa blockchain, mitjançant el que s’anomenen brokers descentralitzats (DEX).
En conclusió, mentre els reguladors segueixin permetent l’accés directe als principals cripto-actius per part dels petits inversors, el sector seguirà com fins ara. En el cas que en algun moment canviïn d’opinió (de moment no sembla ser el cas) i adoptessin una posició molt més dura com la del regulador xinès, llavors el sector sí que patiria una patacada important, i les valoracions actuals es veurien reduïdes enormement.
Sigui com sigui, la regulació és un risc addicional a la inversió en aquesta tipologia d’actius i és una variable important a observar i tenir en compte a l’hora de prendre les decisions d’inversió, sobretot aquelles decisions a llarg termini.